Ticker

Menu Principal

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya. Mostrar tots els missatges

Qué pena estas armas químicas

[ ]

Con aquel mismo eslogan de “fuego y furia” con que destruiría a Corea del Norte, el señor -el Trump que las últimas elecciones norteamericanas propusieron y casi todo el mundo acepta como el Señor de Todos los Cielos-, da un respiro o una desviación al Brexit de la May y a los múltiples sustos de Macron, sumando al Reino Unido y a Francia en los bombardeos a Siria, a pesar de que allí se halla Rusia apoyando al gobierno de ese país y señalando como un montaje la acusación que se le hace y diciendo que los bombardeos tendrán sus consecuencias.

Unos bombardeos cuando aún los Medios occidentales siguen repitiendo “el posible” o “supuesto” ataque con armas químicas del gobierno sirio a uno de sus poblados. Muy parecido a lo que se hizo en Irak. Y aún peor, unos bombardeos sin esperar a que la Comisión contra el uso de esas armas visitara el lugar donde supuestamente se usaron y si se usaron que otra Comisión determine a sus responsables, sin oír tampoco a la comunidad cristiana y a su principal organización humanitaria en ese país árabe, Caritas, que rechazan también la acusación. Nada, todo indica que destruir el país milenario ya está decidido. Y lo más terrible, el plan parece mayor: Corea del Norte, Rusia, China, Cuba, Venezuela y todo el que se oponga al Señor ya están marcados.

Ha dicho el Secretario General de la ONU que “vuelve la Guerra Fría, pero sin las formulas que existían antes para evitar tensiones entre las grandes potencias”. Algo le salió mal a Occidente en el derrumbe de la Unión Soviética y ahora quiere remediarlo a costa de todos si lo aceptamos.

Es una pena que las armas químicas de que hablan Estados Unidos, Reino Unido y Francia no sean las medicinas o los alimentos por los que tantas y tantas personas mueren diariamente de enfermedades curables y hambrunas y ninguna de estas tres potencias mundiales se las den ni se atrevan a fundar cambios radicales en los crímenes atroces contra la Humanidad al no darlas. Mala comparación, pero espantosa verdad.

La democracia que només pregunta el que convé

[ ]
Deixant de banda la transcendència del fet, les sospites de manipulació del fet per amagar altres qüestions, l'orgue de grills cadascun a la seva dels encarregats de gestionar el fet, els dubtes sobre si el resultat final s'ho val i que no sigui canviar-ho tot per què tot segueixi igual, deixant-ho de banda deia, el que desperta més el meu interès en el procés d'independència català és com afrontarà la simulació democràtica en la qual vivim la contradicció de veures obligada a respectar el dret a la llibertat dels pobles i, per l'altra banda, els interessos d'un grup de poder que té molt clar que d'això ni parlar-ne. No em faig pas il·lusions. Fins al dia d'avui els que manen no han donat encara, almenys públicament, cap raó per la qual Catalunya, o qualsevol altre poble del territori controlat pels senyoritos, que no van fer la revolució industrial, cal tenir-ho present, no s'hagi d'independitzar. Les úniques raons que s'han sentit, a part del silenci despectiu de qui va sobrat, són les raons de la por: desastre econòmic, aïllament internacional, avis sense pensions pidolant pels carrers, cues massives de parats barallant-se per els contenidors de brosses... i, en darrer terme, l'ombra sempre present en aquest país d'una intervenció militar. Resumint, el seu únic argument fins ara és que val més que estiguem molt malament, com ara, que pitjor, que és com estaríem amb ells tocant els nassos (més).

Gats amb gats no s'esgarrapen!

[ ]

Aquest cap de setmana han desembarcat quasi tots els pesos pesants del PP a Catalunya,  just quan avui fa 75 anys de l'entrada de l'exèrcit feixista a Barcelona. Casualitat?

Han celebrat la convenció del PP i advertir-nos del mals de l'independència de Catalunya.

Després alguns d'ells de la mà de Luis Conde (Seeliger&Condes) s'han reunit a Fonteta (Baix Empordà) per restablir ponts de diàleg entre PP, CiU, empresaris Catalans i Espanyols en total uns 250 comensals segons a dit l'intim amic de Conde l'alcalde de Barcelona Xavier Trias a Tv3 la seva.

Aquest senyor va fitxar a Esperanza Aguirre per la seva firma de caça-talents. És conseller del grup Godó i també de Catalunya Banc fruit d'un pacte del FROB durant l'epòca de Miguel Fernandez Ordoñez amb la Generalitat de José Montilla i CiU.

La desconocida historia del problema español

[ ]


Artículo publicado por Vicenç Navarro en la columna “Dominio Público” en el diario PÚBLICO, 16 de enero de 2014          

Este artículo critica las consecuencias de una transición inmodélica que creó una democracia sumamente limitada, y que ha reproducido una visión de España que dificulta y obstaculiza el reconocimiento de su carácter plurinacional, impidiendo la expresión democrática, lo que está creando enormes tensiones que se hubieran podido prevenir en otro tipo de transición y en otro tipo de Estado. Las fuerzas progresistas de España debieran apoyar y reconocer el derecho a decidir de Catalunya, no solo por mera coherencia democrática, sino también por el impacto que la realización de tal derecho podría tener en la redefinición de España.