Deixant de banda la transcendència del fet, les sospites de manipulació del fet per amagar altres qüestions, l'orgue de grills cadascun a la seva dels encarregats de gestionar el fet, els dubtes sobre si el resultat final s'ho val i que no sigui canviar-ho tot per què tot segueixi igual, deixant-ho de banda deia, el que desperta més el meu interès en el procés d'independència català és com afrontarà la simulació democràtica en la qual vivim la contradicció de veures obligada a respectar el dret a la llibertat dels pobles i, per l'altra banda, els interessos d'un grup de poder que té molt clar que d'això ni parlar-ne. No em faig pas il·lusions. Fins al dia d'avui els que manen no han donat encara, almenys públicament, cap raó per la qual Catalunya, o qualsevol altre poble del territori controlat pels senyoritos, que no van fer la revolució industrial, cal tenir-ho present, no s'hagi d'independitzar. Les úniques raons que s'han sentit, a part del silenci despectiu de qui va sobrat, són les raons de la por: desastre econòmic, aïllament internacional, avis sense pensions pidolant pels carrers, cues massives de parats barallant-se per els contenidors de brosses... i, en darrer terme, l'ombra sempre present en aquest país d'una intervenció militar. Resumint, el seu únic argument fins ara és que val més que estiguem molt malament, com ara, que pitjor, que és com estaríem amb ells tocant els nassos (més).
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Independència. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Independència. Mostrar tots els missatges
La desconocida historia del problema español
Artículo publicado por Vicenç Navarro en la columna “Dominio Público” en el diario PÚBLICO, 16 de enero de 2014
Este artículo critica las consecuencias de una transición inmodélica que creó una democracia sumamente limitada, y que ha reproducido una visión de España que dificulta y obstaculiza el reconocimiento de su carácter plurinacional, impidiendo la expresión democrática, lo que está creando enormes tensiones que se hubieran podido prevenir en otro tipo de transición y en otro tipo de Estado. Las fuerzas progresistas de España debieran apoyar y reconocer el derecho a decidir de Catalunya, no solo por mera coherencia democrática, sino también por el impacto que la realización de tal derecho podría tener en la redefinición de España.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)