Els banquers són uns pocavergonyes, nosaltres uns pardals

Ja es dona per suposat que la vergonya i la dignitat no es cotitzen en el mercat financer i per tant no se'ls pot exigir a un banquer, talment com no es demana a la merda que no faci pudor. El que és estrany és com davant la destrossa que han fet aquesta colla de pocavergonyes els deixem seguir amb la seva com si no hagués passat res. Repassem:

• S'han dedicat durant anys i anys a invertir diners que no són seus en operacions especulatives (que ja en aquells moments ells mateixos anomenaven bombolles), compra de favors, pagament de comissions, elaboració de productes-trampa per als seus clients (inclosa l'estafa amb preferents venudes a persones malaltes), finançament d'un lobby de pressió polític per comprar governs i d'altres que no recordo però que no costaria trobar. 
• Han generat una suposada riquesa amb el senzill mètode d'acceptar que uns diners encara no cobrats (els interessos dels préstecs) ja poden ser utilitzats com a diners de ple dret, mètode sorprenent tant per la seva senzillesa conceptual com per haver-se generalitzat sense cap resistència significativa. I després diuen que les bitcoin són virtuals. 
• Els hem hagut de rescatar amb diners públics (nostres), a més dels que ja hi havíem posat (també nostres) perquè el desastre de la seva gestió podia arribar a enfonsar països sencers. Algú que tingui deutes amb el banc ha vist que li abaixessin les quotes de pagament en compensació? Algú que s'hagi hipotecat per una quantitat avalada per al senyor taxador (a sou del mateix banc) ha vist que es reajustes el preu a les noves condicions del mercat? Està molt clar qui ha de córrer amb tot el risc no? És el que diu la llei (feta per ells). I encara més: els experts escollits a tot el món per arreglar la malifeta han sortit quasi tots dels mateixos llocs on aquesta es va gestar (el Guindos és un ex-Lehman Brothers).

I que ens trobem ara? Posem la tele i els mateixos lladres que ens han enfonsat es tornen a anunciar tranquil·lament (alguns s'han canviat el nom, això si). I no hi ha ningú a la presó. I els seguim escoltant? De debò que els necessitem? No podem tornar a guardar els diners en un mitjó? El normal si em roben és que mai més me'n refii del lladre, no? Potser seria ja hora de començar a passar de tota aquesta colla. No tinc pas grans solucions ni som en temps de la Revolució Francesa per curar aquest càncer amb la medicina que realment requereix però es podria començar aplicant una senzilla màxima: a l'enemic ni aigua. I els bancs són els nostres enemics:

• Deixar de pagar rebuts pel banc. Perquè no pot passar el cobrador per casa com abans (més feina per més gent) o no podem anar nosaltres mateixos a pagar? També existeix alguna llei que ens obligui? No. De moment. 
• Tornar les targes de crèdit, dèbit, i la mare que les va parir. I si ens avisen que passem per l'oficina a firmar-ne algun compte, compte!: llegiu l'article Males pràctiques bancàries: bonus
• Deixar de fer servir xecs o qualsevol altre tipus de document on el banc faci d'intermediari. Fer les transaccions en efectiu (que per això guardarem el cales dins un mitjó). 
• Exigir al govern que el mateix dia en què s'ingressen les pensions i altres prestacions es faci efectiu el pagament, no com ara que els bancs ho retenen uns quants dies. Què en fan d'aquests diners durant aquest temps? Processament informàtic? En l'època en que puc saber el temps a Minessota al minut? 
• Evitar demanar préstecs. Si alguna cosa no la podem fer no es fa. Així també l'economia tornarà a la seva dimensió real, no basada en deutes. 
• Si per desgràcia (nostre) hem de firmar algun contracte amb aquesta gent compte amb les lletres petites. Recordem que la llei no ens protegeix, per això és lletra petita. No firmem res que no hagi llegit primer un avocat o un assessor de plena confiança i gravar totes les converses d'aquesta mena que tinguem amb banquers (amb els mòbils és molt senzill).

Tanmateix, l'ideal seria anar més lluny encara:

• Retirada massiva de fons de les entitats bancàries, el mateix dia a la mateixa hora, amb vista a provocar el seu enfonsament. 
• Fer us de la banca ètica (si ambdós conceptes poden anar junts). Això és el mateix que acceptar que no podem viure sense banca, potser és veritat. 
• Investigar mètodes alternatius d'intercanvi de béns (com els bancs de temps). 
• Exigir als governants la implantació de lleis per penalitzar severament l'especulació, del tipus que sigui, per exemple el que intenta el col-lectiu ATTAC amb la implantació de la tassa Tobin, o el Procés Constituent amb l'impagament del deute il-legitim.

Es poden fer més cosses? Es poden fer millor? Segur que si, només ens hem de posar d'acord.